La viola d'amore, o viola d'amor és un instrument musical de corda fregada característic del període barroc (música barroca), inclòs en la família de les violes, que es toca en la mateixa postura que el violí i/o la viola. Té 14 cordes tot i que només se’n toquen 7, ja que les altres 7 vibren en ressonància amb les primeres.
Els orígens de la viola d'amore se situen en una evolució de la viola da braccio. Sembla que anteriorment no tenia cordes simpàtiques, només tenia 5 cordes principals, fins que va néixer a Alemanya la versió actual, de manera que les dues versions van conviure durant el segle XVII. De fet, la primera referència a la viola d'amore la trobem en una carta l'any 1649, de manera que durant el segle XVIII va viure el seu màxim exponent.
