dissabte, 10 d’octubre del 2009
Concert Nainen
Després d'un cert temps sense actualitzar avui em desideixo esplicant el primer concert de Nainen. Nainen és un grup crat per la Júlia Puig i Clota, al violí i veu; i jo mateixa a la guitarra i veu. L'Onze de Setembre en motiu a la commemoració de la derrota, l'Avenç i l'Ajuntament de Palau d'Anglesola ens van falicitar la possiilitat de fer un concert a la Plaça de Catalunya, lloc on es fan els actes. Vam poder tocar can+ons com Greensleeves, la Polca d'Ours..etc. Ara estem ampliant repertori pel próxim concert, el Correllengua al Palau d'Anglesola, 14 de Novembre.
http://www.myspace.com/nainenmusic
dijous, 27 d’agost del 2009
Viola d'amore
La viola d'amore, o viola d'amor és un instrument musical de corda fregada característic del període barroc (música barroca), inclòs en la família de les violes, que es toca en la mateixa postura que el violí i/o la viola. Té 14 cordes tot i que només se’n toquen 7, ja que les altres 7 vibren en ressonància amb les primeres.
Els orígens de la viola d'amore se situen en una evolució de la viola da braccio. Sembla que anteriorment no tenia cordes simpàtiques, només tenia 5 cordes principals, fins que va néixer a Alemanya la versió actual, de manera que les dues versions van conviure durant el segle XVII. De fet, la primera referència a la viola d'amore la trobem en una carta l'any 1649, de manera que durant el segle XVIII va viure el seu màxim exponent.
dimecres, 26 d’agost del 2009
Fiddler o Violí
Ha sigut sempre un incògnita per mi i mira porto uns dos, tres dies treballant hi ja tinc gairebe una difinició.
L'escencia de la definició seria que el Fiddle i el violí es diferèncien en les peces que troquen, i el Fiddle fa referència a tots dels instruments de corda fregada, pertant no té perquè ser un violí pot ser un violoncel perfectament.
L'escencia de la definició seria que el Fiddle i el violí es diferèncien en les peces que troquen, i el Fiddle fa referència a tots dels instruments de corda fregada, pertant no té perquè ser un violí pot ser un violoncel perfectament.
dissabte, 23 de maig del 2009
Fragment d'una pel·lícula
Un fragment en tant divertit, em sembla que la pel·lícula és diu Train de vie
dijous, 7 de maig del 2009
Els Celtes al CAT
Mauvais Sort
Dia: Dijous 7 de maig
Lloc: C.A.T.
Hora: 22h
Preu: 12€ Amics del C.A.T. 6€
Mauvais Sort té un estil musical difícil de definir, però únic i propi de la seva generació. Ens complau difondre que la seva musica té un nou qualificatiu: el FOLK ' N’ ROLL!
Mauvais Sort presenta arranjaments nous i actuals per cançons tradicionals del Folk. On les lletres tradicionals es barregen amb composicions musicals contemporanis, o histories originals es mesclen amb antics ritmes folk. El grup invalida totes les nocions típiques de la música tradicional del Québec. Són joves músics amb talent i amb un estil extremadament difícil de definir, únic en la seva generació. Amb més de 500 concerts en 8 països, una nominació ADISQ per al millor disc tradicional de l’any i un Canadian Folk Music Award al millor grup de l’any 2006, Mauvais Sort s’ha guanyat el cor de molts fans al voltant de tot el món.
Nicolas Geoffroy - Veu, Guitarra i peus
Stéphanie Richard - Acordió i veu
Patrick Giroux - Violí i veu
Guillaume Côté - Bateria i veu
David Champoux – Baix i veus
Keympa
Dia: divendres 15 de maig
Lloc: C.A.T.
Hora: 22h
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Entre la música d’arrel, la cançó d’autor i fins i tot alguns tocs provinents del món de la música moderna, arriba “Ningures”, el nou disc del grup Keympa, formació que combina els textos en català, castellà i gallec al servei d’evocacions paisatgístiques impregnades d’un fort costumisme.
Tot i que de vegades tenim la sensació que estem davant d’un grup de música celta, aquesta percepció varia a mesura que la representació del directe ens va fent descobrir noves melodies. De fet, les amplies coordenades que desfilen per l’últim disc de Keympa van més enllà dels confins cèltics, gallecs i tradicionals, i se situen més pròximes a un punt de trobada i a un encreuament musical i cultural. En última instància, “Ningures” i Keympa representen un avanç sobre el repte de modernitzar i personalitzar la música folk actual.
El segon disc del grup vallesà parteix d’un punt geogràfic inexistent, un indret on es troben els sons atlàntics i mediterranis sense miraments, on el català, el gallec i el castellà es mesclen per crear un únic llenguatge entès per tothom i on, al final, la festa, la malenconia i el cant a la vida i a la gent, esdevenen un exclusiu fil conductor sobre el qual s’aplica una particular banda sonora.
Qui hi ha?
Presenten nou CD Aquest llum per qui crema?
Dia: divendres 22 de maig
Hora: 22h
Lloc: C.A.T.
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Qui hi ha? aporta una altra perspectiva a la música celta d’arrel irlandesa incorporant-hi elements mediterranis i d’aires experimentals psiquedèlics. Ofereixen un espectacle d’energètic directe, potent i madur, protagonitzat per un repertori propi farcit d’algunes versions de base celta acompanyat amb projeccions de The Poca Monta Company, autors de les l’estètica del grup i les projeccions.
Ricard Ros: uilleann pipe, low whistle D i G, bouzuki, tin whistle D i acordió
Marta Barbero: violí, veu i efectes
Rubén Fajardo: guitarra acústica i mandolina italiana
Anna Ballo: teclat
Francesc Balsells: baix elèctric
Antonio Miranda: bodrhan, txapolina, palmes, shaker
Abraham Noguera: caixó, palmes, shaker i tablâ hindú
Patxi Gallego: bateria, congues, djembé, palmes, txapolina, shaker, tinaja, pailas i efectes.
Slàinte + Neirela
Dia: divendres 29 de maig
Hora: 22h
Lloc: C.A.T.
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Slàinte
La formació neix al 1993, i des de llavors ha rodat per nombrosos escenaris i pubs tant catalans com de la resta de la península i França. És sens cap mena de dubte, el grup més veterà dins l'anomenada música celta a Catalunya.
El seu repertori ha evolucionat, però sense perdre l'encís del so acústic i atlàntic que tant ens caracteritza. Actualment es centra en les danses més frenètiques i les cançons més belles de les velles Hibèrnia i Caledònia (Irlanda i Escòcia), visitant també la música bretona o la balcànica. Tot ben amanit amb originals arranjaments de la nostra collita.
Pello Garcia: uilleann pipe (gaita irlandesa) y low whistle (flauta).
Quim Lamarca: violín, voz y bodhrán (pandero irlandés).
Flavie Louesdon: acordeón diatónico y violín.
Jordi de Diego: bouzouki irlandés y guitarra acústica.
Fran Doonan y Polina Gorokhvodatskaya: bailarinas
Neirela
Neirela surge en Barcelona a principios del 2006 cuando el gaitero Alfonso Rodríguez y el compositor y multinstrumentista Marc Xarau comienzan a dar forma a un repertorio basado en una de las tradiciones musicales más antiguas de la península; una tradición y una cultura, la gallega, que no ha permanecido inmutable con el tiempo y ha sabido enriquecerse del contacto con otras gentes, otros pueblos. Con esta misma idea de crear una música actual, contemporánea pero que no olvide ni pierda el contacto con la tradición, se van incorporando a la formación José Vilches, (Guitarra y Bouzouki) Nacho López, (Violín) Lionel Mórtola, (Contrabajo y bajo eléctrico) Lean Méndes, (Percusiones) y José Luis Pacheco (Batería).
No crec que puga anar a cap, és el problema de viure a les terres de ponent...
Ho deixo si hi ha persones interesades, faré el possible per anar-hi.
Dia: Dijous 7 de maig
Lloc: C.A.T.
Hora: 22h
Preu: 12€ Amics del C.A.T. 6€
Mauvais Sort té un estil musical difícil de definir, però únic i propi de la seva generació. Ens complau difondre que la seva musica té un nou qualificatiu: el FOLK ' N’ ROLL!
Mauvais Sort presenta arranjaments nous i actuals per cançons tradicionals del Folk. On les lletres tradicionals es barregen amb composicions musicals contemporanis, o histories originals es mesclen amb antics ritmes folk. El grup invalida totes les nocions típiques de la música tradicional del Québec. Són joves músics amb talent i amb un estil extremadament difícil de definir, únic en la seva generació. Amb més de 500 concerts en 8 països, una nominació ADISQ per al millor disc tradicional de l’any i un Canadian Folk Music Award al millor grup de l’any 2006, Mauvais Sort s’ha guanyat el cor de molts fans al voltant de tot el món.
Nicolas Geoffroy - Veu, Guitarra i peus
Stéphanie Richard - Acordió i veu
Patrick Giroux - Violí i veu
Guillaume Côté - Bateria i veu
David Champoux – Baix i veus
Keympa
Dia: divendres 15 de maig
Lloc: C.A.T.
Hora: 22h
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Entre la música d’arrel, la cançó d’autor i fins i tot alguns tocs provinents del món de la música moderna, arriba “Ningures”, el nou disc del grup Keympa, formació que combina els textos en català, castellà i gallec al servei d’evocacions paisatgístiques impregnades d’un fort costumisme.
Tot i que de vegades tenim la sensació que estem davant d’un grup de música celta, aquesta percepció varia a mesura que la representació del directe ens va fent descobrir noves melodies. De fet, les amplies coordenades que desfilen per l’últim disc de Keympa van més enllà dels confins cèltics, gallecs i tradicionals, i se situen més pròximes a un punt de trobada i a un encreuament musical i cultural. En última instància, “Ningures” i Keympa representen un avanç sobre el repte de modernitzar i personalitzar la música folk actual.
El segon disc del grup vallesà parteix d’un punt geogràfic inexistent, un indret on es troben els sons atlàntics i mediterranis sense miraments, on el català, el gallec i el castellà es mesclen per crear un únic llenguatge entès per tothom i on, al final, la festa, la malenconia i el cant a la vida i a la gent, esdevenen un exclusiu fil conductor sobre el qual s’aplica una particular banda sonora.
Qui hi ha?
Presenten nou CD Aquest llum per qui crema?
Dia: divendres 22 de maig
Hora: 22h
Lloc: C.A.T.
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Qui hi ha? aporta una altra perspectiva a la música celta d’arrel irlandesa incorporant-hi elements mediterranis i d’aires experimentals psiquedèlics. Ofereixen un espectacle d’energètic directe, potent i madur, protagonitzat per un repertori propi farcit d’algunes versions de base celta acompanyat amb projeccions de The Poca Monta Company, autors de les l’estètica del grup i les projeccions.
Ricard Ros: uilleann pipe, low whistle D i G, bouzuki, tin whistle D i acordió
Marta Barbero: violí, veu i efectes
Rubén Fajardo: guitarra acústica i mandolina italiana
Anna Ballo: teclat
Francesc Balsells: baix elèctric
Antonio Miranda: bodrhan, txapolina, palmes, shaker
Abraham Noguera: caixó, palmes, shaker i tablâ hindú
Patxi Gallego: bateria, congues, djembé, palmes, txapolina, shaker, tinaja, pailas i efectes.
Slàinte + Neirela
Dia: divendres 29 de maig
Hora: 22h
Lloc: C.A.T.
Preu: 10€ Amics del C.A.T. 5€
Slàinte
La formació neix al 1993, i des de llavors ha rodat per nombrosos escenaris i pubs tant catalans com de la resta de la península i França. És sens cap mena de dubte, el grup més veterà dins l'anomenada música celta a Catalunya.
El seu repertori ha evolucionat, però sense perdre l'encís del so acústic i atlàntic que tant ens caracteritza. Actualment es centra en les danses més frenètiques i les cançons més belles de les velles Hibèrnia i Caledònia (Irlanda i Escòcia), visitant també la música bretona o la balcànica. Tot ben amanit amb originals arranjaments de la nostra collita.
Pello Garcia: uilleann pipe (gaita irlandesa) y low whistle (flauta).
Quim Lamarca: violín, voz y bodhrán (pandero irlandés).
Flavie Louesdon: acordeón diatónico y violín.
Jordi de Diego: bouzouki irlandés y guitarra acústica.
Fran Doonan y Polina Gorokhvodatskaya: bailarinas
Neirela
Neirela surge en Barcelona a principios del 2006 cuando el gaitero Alfonso Rodríguez y el compositor y multinstrumentista Marc Xarau comienzan a dar forma a un repertorio basado en una de las tradiciones musicales más antiguas de la península; una tradición y una cultura, la gallega, que no ha permanecido inmutable con el tiempo y ha sabido enriquecerse del contacto con otras gentes, otros pueblos. Con esta misma idea de crear una música actual, contemporánea pero que no olvide ni pierda el contacto con la tradición, se van incorporando a la formación José Vilches, (Guitarra y Bouzouki) Nacho López, (Violín) Lionel Mórtola, (Contrabajo y bajo eléctrico) Lean Méndes, (Percusiones) y José Luis Pacheco (Batería).
No crec que puga anar a cap, és el problema de viure a les terres de ponent...
Ho deixo si hi ha persones interesades, faré el possible per anar-hi.
dimecres, 22 d’abril del 2009
Carboncle
Doncs ahir ens va arribar el CD que ens va enviar l'Adrià de Carboncle.
El toc dels poemes de Laia Noguera li dòna un toc diferent, especial.
Aquí he deixat una petita mostra de la primera cançó del disc, la Divisa.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
